Consells per a gats



Parlem de Vacunes.

És important vacunar les nostres mascotes per dues raons;
* 1ª perquè abans de vacunar explorem i revisem l’animal. Això, ens permet conèixer el seu estat de salut. Si aquest és el correcte procedim a vacunar-lo, en cas contrari, no ho farem fins que es millori.
* 2ª perquè es vacuna de malalties infeccioses que tenen morbilitats (proporció d’animals afectats en un lloc i temps determinats) i mortalitats molt elevades. Així, intentem evitar que les nostres mascotes quedin afectades.
Els cadells joves (menors de 3-4 mesos) són els més susceptibles a les infeccions ja que desenvolupen un quadre més greu. Per això, són l’objectiu primordial de la vacunació.
Vacunar-los és igual d’important que en els gossos.

Una Pauta de vacunació estàndard és:
En gats de menys de 12 setmanes (3 mesos) es fica una primera vacuna a partir de les 6-8 setmanes, revacunant cada 3-4 setmanes i posant l’última dosis vacunal quan el gat té 12 o més setmanes d’edat.
En animals de més de 12 setmanes és recomana una única dosis vacunal.
A partir dels 6 mesos es pot vacunar contra la ràbia.
Esquema de la pauta explicada:

Primera trivalent felina Leucèmia felina Trivalent fel. + Leucèmia fel.
(Panleucopènia, rinotraqueïtis, —— (Le.f) ——— (Pan,Rino,Cal,fe.f)
calicivirosi.
A les 6-8 setmanes a les 11 setmanes a les 14 setmanes
Un cop a l’any, es fica una dosis recordatori.

Parlem de desparasitacions.

Les desparasitacions tenen la finalitat d’acabar amb els paràsits que afecten les nostres mascotes. Hi ha antiparasitaris tant per a gossos com per a gats.
Hi ha molts productes, moltes marques i diferents maneres d’actuar per a desparasitar. Segons el tipus de paràsits a tractar se’n utilitzarà un o un altre.
De vegades, els comprem en tendes poc o gens especialitzades que no ens aconsellen adequadament i fan que fracassi l’estratègia de tractament. Per això, és aconsellable consultar al veterinari.
A grans trets, classificarem els antiparasitaris en externs i interns.

Antiparasitaris externs
Aquests actuen front a paràsits que afecten la part externa dels animals.
Generalment, actuen contra puces, paparres (caparres), mosquits , sarnes i d’altres. Aquests paràsits, a més de provocar moltes molèsties, poden transmetre malalties greus tant als animals com als seus propietaris.
Hi ha molts productes i es poden aplicar de diferents maneres:
Les pipetes (són ampolles de líquid que es dipositen damunt la pell, preferentment a la regió de la nuca), els collars (que es fiquen rodejant el coll), pulveritzadors (antiparasitaris líquids que es pulveritzen damunt l’animal), solucions líquides concentrades (es dilueixen amb aigua, es poden preparar grans volums i són útils en zones extenses amb gran nombre d’animals), xampús (s’utilitzen quan es renten els animals), comprimits (pastilles que, un cop ingerides, actuen sobre la pell) i altres.
S’utilitzen més durant les èpoques caloroses (primavera i estiu). També influeix, en la seua aplicació, la regió on viu l’animal (no és el mateix viure al delta rodejat de molts mosquits que viure a la muntanya).
IMPORTANT: no tots els antiparasitaris actuen igual ni tenen la mateixa duració. CONSULTA el teu especialista.
Antiparasitaris interns
Aquests actuen front a paràsits que viuen i afecten l’interior de l’animal.
Hi ha moltes espècies de paràsits diferents que cal conèixer per aplicar el tractament adequat. Generalment, afecten l’aparell gastrointestinal (causen diarrees i/o vòmits). No obstant, també afecten altres zones com els pulmons, el cor i altres visceres.
Hi ha molts productes i cadascun d’ells amb diferents finalitats i actuacions. Al mercat tenim: els comprimits (pastilles que un cop ingerides faran el seu efecte), xarops (s’administren amb l’ajuda d’una xeringa per via oral), injectables (les aplica un veterinari en forma d’injecció ), pipetes (ampolles de líquid que un cop dipositades sobre la pell s’absorbeixen i actuen de forma interna) i d’altres.

La gran majoria d’antiparasitaris actuen quan s’administren i el seu efecte no dura molt de temps. Per això, és important desparasitar de manera freqüent seguint un calendari de desparasitacions. Aquesta freqüència hauria d’augmentar quan conviuen mascotes i persones inmuno deprimides (amb les defenses baixes: nens petits, ancians i malalts) o persones en un estat especial (dones embarassades).
Per tant, és important consultar i planejar, amb el veterinari, un calendari de vacunes i antiparasitaris correcte i d’acord amb el tipus d’animal, ambient i persones que el rodegen.